dimecres, 23 de març de 2011

Valores el que tens?


L'home que s'alimentava de coneixement. Deixaria de menjar per seguir estudiant a la UB.

'Ola': «Vaig plorar molt al creure que no podria pagar la universitat»



Al seu país, a Nigèria, n'hi ha que fan hores a peu per anar a cercar aigua. Ell fa cada dia tres hores de camí per saciar la seva set de coneixement a la facultat de Biologia de la UB.
zoom«Vaig plorar molt al creure que no podria pagar la universitat»_MEDIA_1
JOAN PUIG
-¿Així és com li diuen? ¿Ola?
-És una versió curta del meu nom, per fer-lo fàcil a la gent d'aquí.
-¿I què li diuen? ¿Hola Ola?
-Els nens sempre em fan aquesta broma: «¡Hola, Ola! ¡Adéu, Ola!».
-¿Tan difícil de dir és el seu nom?
-Em dic Akinsulire Olakunlemi Precious. ¿L'hi escric?
-Sisplau. Parla molt bé el català.
¿Quan va arribar a Barcelona?
-Hi vaig arribar el 30 juny del 2009. La gent d'aquí valora la cultura i tenen més confiança en tu si parles la seva llengua, així que de seguida vaig començar a estudiar-la. Em va alegrar molt quan la Generalitat va dir que per renovar els papers has d'haver après català. Una llengua és la millor manera d'integrar-se. Però em costa expressar algunes idees.
-Si ho vol fer en castellà...
-És que el castellà no el parlo gens.
-¿Ah, no?
-És que no en sé. La gent em pregunta sempre en castellà, però jo els contesto en català i diuen: «¡Ostres!». Si em diuen que parli en castellà, començo: «Soy Ola...», però de seguida em surt en català.
-¿Per què va marxar de Nigèria?
-Sóc llicenciat, i allà era professor de batxillerat, funcionari...
-Tenia la vida resolta.
-Però no em podia imaginar els propers 35 anys de la meva vida fent el mateix. Allà no hi havia reptes per a mi i, si no hi ha reptes, no hi ha creixement, no hi ha vida.
-¿Què vol dir?
-No són els diners el que determina la vida, sinó el coneixement. Per això sempre busco l'oportunitat d'aprendre tot el que pugui: ciència, cultura, música... Si no fos aquí fent aquesta entrevista seria a l'ordinador o a la biblioteca. Cada segon que es perd no es pot recuperar; demà no es pot recuperar avui. Cada minut s'ha d'utilitzar de manera creativa, perquè al final de la vida no et penedeixis de res i en puguis estar orgullós. ¡El que passa és que aquí he trobat molts més reptes dels que m'imaginava!
-¿Com ara quins?
-A Nigèria la gent pensa que a la resta del món només hi viuen blancs que parlen anglès. Vaig pensar que arribaria aquí i que podria treballar i estudiar, però no va així. Ara he de marxar de la casa on m'estic i no sé on aniré. Ja he dormit al carrer un cop.
-¿Què és el que més l'amoïna?
-Vaig passar moltes nits plorant quan creia que no podria pagar la universitat. Em desesperava. Fins i tot vaig anar al metge, que em va donar unes pastilles per dormir. Me les vaig prendre dos dies i les vaig deixar: «Si continuo així, em moriré abans», vaig pensar.
-¿Què fa quan es troba tan baix?
-El dia que vaig marxar de Nigèria, la meva mare em va donar una carta amb uns apunts de tot el que havia d'observar: resar cada dia, anar a l'església, coses sobre salut, però sobretot sobre la vida espiritual. Sóc molt religiós i he de guardar els manaments de Déu. De vegades llegint aquests apunts ploro, però en principi m'enforteixen.
-¿És catòlic?
-Sóc mormó. Fa cinc anys que no falto a l'Església ni un diumenge.
-És alumne de Biologia a la Universitat de Barcelona. ¿Com hi va arribar?
-A Nigèria feia recerca sobre bolets medicinals. A l'arribar a Barcelona vaig escriure un correu a aquest senyor, el presentador de Caçador de bolets, Enric Gràcia, i em va dir que podia venir al laboratori de la facultat a aprendre. Després em van donar una plaça i ara faig quatre assignatures de tercer.
-¿Quin és el seu somni?
-Fer recerca i treballar en aquesta universitat, que m'agrada molt, però molt. Estar a la millor universitat d'Espanya és una oportunitat i n'estic orgullós. Teniu molta sort de ser d'aquesta part del món i no de l'Àfrica, però no valoreu el que teniu. Quan pregunto als estudiants què volen fer i em diuen que no ho saben, no ho entenc. ¡No tenen un objectiu! ¿Com es pot viure així?
-¿Aconseguirà el seu somni?
-Ho vaig deixar tot, aquí no tinc família ni amics i vaig a tot arreu sol com un mussol. No puc perdre l'objectiu de per què sóc aquí a la universitat, de per què sóc a Europa, perquè si el perdo la vida és com una merda. Les dificultats són part del procés, això és la vida. Me'n sortiré.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per participar en el blog. Això si, des del respecte, aportant nous punts de vista i opinions. Gràcies